domingo, 31 de mayo de 2015
LA PREVENSIÓ I LA CORRECIÓ D'IMPACTES
La prevenció d'impactes és el conjunt de mesures que es prenen per evitar, atenuar o corregir eficaçment els efectes negatius que les accions humanes produeixen sobre el medi natural i el medi humà.
En el cas d'impactes imprevistos, causats per accidents, com per exemple els incendis forestals o les marees negres, la prevenció consisteix a disposar de mitjans humans i materials per actuar amb rapidesa i eficàcia amb l'objectiu de corregir l'impacte produït. El personal de protecció civil, els bombers i l'exèrcit formen part d'aquests mitjans.
En el cas d'impactes previsibles, com els que es poden produir quan s'executa una obra pública o una explotació minera, la prevenció consisteix en el conjunt de mesures que es prenen abans de l'execució de l'obra per evitar, atenuar i corregir els impactes que es poden produir.
Per això se segueixen els tres passos següents:
Elaboració d'un estudi d'impacte ambiental. Es consideren les accions que es duran a terme i la manera en què poden afectar el medi natural i l'humà.
Elaboració d'un pla d'actuació. Es detallen les mesures que es prendran per evitar al màxim els impactes i les accions que es duran a terme per corregir els impactes produïts.
Desenvolupament de l'actuació segons el pla establert. S'introdueixen les modificacions que calgui i, finalment, es corregeixen els impactes que s'hagin produït.
La correcció dels impactes ambientals és el conjunt d'accions que es duen a terme per restablir al màxim possible la situació prèvia a l'impacte.
Segons el tipus d'impacte produït i el sistema que s'ha afectat es duen a terme moltes mesures correctores diferents. En destaquen les seguents:
Instal·lació de pantalles de vegetació i de pantalles acústiques. Permeten corregir un impacte visual i aïllar una font de soroll.
Restitució del sòl fèrtil, repoblació i reforestació. Retornen a una zona el sòl i la vegetació autòctons.
Neteja. És l'eliminació dels contaminants abocats al sòl o en una massa d'aigua. En alguns casos cal treure una part del sòl.
Depuració. És el tractament de l'aigua per extreure'n les substàncies contaminants i tornar-li la qualitat necessària per contenir vida animal.
Restauració i assentament de talussos. Els terrabuits duts a terme en algunes obres públiques o en explotacions a cel obert poden provocar talussos inestables o fàcilment erosionables que s'han de condicionar per frenar-ne l'erosió i evitar els despreniments.
En el cas d'impactes previsibles, com els que es poden produir quan s'executa una obra pública o una explotació minera, la prevenció consisteix en el conjunt de mesures que es prenen abans de l'execució de l'obra per evitar, atenuar i corregir els impactes que es poden produir.
Per això se segueixen els tres passos següents:
Elaboració d'un estudi d'impacte ambiental. Es consideren les accions que es duran a terme i la manera en què poden afectar el medi natural i l'humà.
Elaboració d'un pla d'actuació. Es detallen les mesures que es prendran per evitar al màxim els impactes i les accions que es duran a terme per corregir els impactes produïts.
Desenvolupament de l'actuació segons el pla establert. S'introdueixen les modificacions que calgui i, finalment, es corregeixen els impactes que s'hagin produït.
La correcció dels impactes ambientals és el conjunt d'accions que es duen a terme per restablir al màxim possible la situació prèvia a l'impacte.
Segons el tipus d'impacte produït i el sistema que s'ha afectat es duen a terme moltes mesures correctores diferents. En destaquen les seguents:
Instal·lació de pantalles de vegetació i de pantalles acústiques. Permeten corregir un impacte visual i aïllar una font de soroll.
Restitució del sòl fèrtil, repoblació i reforestació. Retornen a una zona el sòl i la vegetació autòctons.
Neteja. És l'eliminació dels contaminants abocats al sòl o en una massa d'aigua. En alguns casos cal treure una part del sòl.
Depuració. És el tractament de l'aigua per extreure'n les substàncies contaminants i tornar-li la qualitat necessària per contenir vida animal.
Restauració i assentament de talussos. Els terrabuits duts a terme en algunes obres públiques o en explotacions a cel obert poden provocar talussos inestables o fàcilment erosionables que s'han de condicionar per frenar-ne l'erosió i evitar els despreniments.
ELS RESIDUS I COM ES GESTIONEN
Les activitats humanes produeixen una quantitat cada vegada més gran de materials sobrants o residus.
La gestió dels residus: processos i instal·lacions
La gestió dels residus és el conjunt de mesures i d'accions destinades a evitar els impactes que produeixen quan s'acumulen.
Actualment s'intenta sotmetre els residus a diversos processos:
Classificació en origen. Els residus se separen en categories al mateix lloc on es produeixen.
Reciclatge. El plàstic, el vidre, els metalls i el paper es poden reciclar, és a dir, a partir dels seus residus es poden obtenir els mateixos materials. El compostatge permet obtenir adob a partir de la matèria orgànica.
Utilització com a font d'energia. Els residus combustibles es cremen a les plantes incineradores. Encara que no se n'obté molta energia, es redueix molt el volum dels residus.
Acumulació en abocadors controlats. Els abocadors s'impermeabilitzen per no contaminar les aigües subterrànies. Els de residus perillosos compleixen, a més, normes de seguretat molt estrictes.
Aquests tractaments requereixen les instal·lacions següents:
Punts verds. En aquests llocs es facilita la separació dels materials reciclables, com són el paper, els metalls, els plàstics i el vidre.
Plantes de tractament de residus. En aquestes plantes es classifiquen els diferents materials reciclables, com els plàstics i els metalls, i es porten a fàbriques que els utilitzen per elaborar nous productes.
Estacions depuradores d'aigües residuals. Tornen a les aigües residuals la qualitat suficient per poder-la tornar a abocar a la natura.
Plantes de compostatge. Elaboren adob amb la matèria orgànica procedent dels residus sòlids urbans i dels llots de les depuradores.
Plantes incineradores. S'hi cremen els residus combustibles.
Abocadors de residus. N'hi ha de diversos tipus, segons el tipus de residus que s'hi acumulen.
La gestió dels residus: processos i instal·lacions
La gestió dels residus és el conjunt de mesures i d'accions destinades a evitar els impactes que produeixen quan s'acumulen.
Actualment s'intenta sotmetre els residus a diversos processos:
Classificació en origen. Els residus se separen en categories al mateix lloc on es produeixen.
Reciclatge. El plàstic, el vidre, els metalls i el paper es poden reciclar, és a dir, a partir dels seus residus es poden obtenir els mateixos materials. El compostatge permet obtenir adob a partir de la matèria orgànica.
Utilització com a font d'energia. Els residus combustibles es cremen a les plantes incineradores. Encara que no se n'obté molta energia, es redueix molt el volum dels residus.
Acumulació en abocadors controlats. Els abocadors s'impermeabilitzen per no contaminar les aigües subterrànies. Els de residus perillosos compleixen, a més, normes de seguretat molt estrictes.
Aquests tractaments requereixen les instal·lacions següents:
Punts verds. En aquests llocs es facilita la separació dels materials reciclables, com són el paper, els metalls, els plàstics i el vidre.
Estacions depuradores d'aigües residuals. Tornen a les aigües residuals la qualitat suficient per poder-la tornar a abocar a la natura.
Plantes de compostatge. Elaboren adob amb la matèria orgànica procedent dels residus sòlids urbans i dels llots de les depuradores.
Plantes incineradores. S'hi cremen els residus combustibles.
Abocadors de residus. N'hi ha de diversos tipus, segons el tipus de residus que s'hi acumulen.
LINKS QUE ET PODRÀN AJUDAR
1r GREENPEACE
2n NATIONALGEOGRAPHIC
http://www.greenpeace.org/espana/es/
http://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/habitats/earth-day-tips
ELS IMPACTES SOBRE LA BIOSFERA
La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que hi ha a la Terra. És un sistema molt sensible als impactes, encara que no tots els components que el formen estan afectats de la mateixa manera per les intervencions humanes sobre el medi natural.
Com més gran és la dependència d'una població d'éssers vius respecte d'un hàbitat concret, més sensible és la població a les modificacions d'aquest hàbitat.
L'extinció d'espècies és un dels impactes globals més preocupants sobre la biosfera. El nombre d'espècies diferents en un lloc determinat, o en tot el planeta, es coneix amb el nom de biodiversitat. La desaparició d'espècies produeix, per tant, una disminució de la biodiversitat, tant en una àrea concreta com en la totalitat del planeta.
Entre les accions humanes que poden produir l'extinció d'espècies destaquen les següents:
La sobreexplotació. La pesca excessiva, la caça furtiva, el col·leccionisme i la recol·lecció indiscriminada d'espècies vegetals són algunes pràctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt més gran que el ritme en què es poden regenerar.
La destrucció d'hàbitats. La rompuda i la urbanització de zones naturals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa d'incendis i de tales excessives, i les alteracions d'ecosistemes marins per tècniques de pesca agressives són pràctiques que produeixen la desaparició de les espècies més dependents d'aquests hàbitats.
La introducció d'espècies alienes. Entre d'altres, és el cas de la lluita biològica contra les plagues, que es basa en la introducció de depredadors més o menys específics. Si aquesta lluita no es controla bé, pot produir danys irreparables en les espècies autòctones.
La contaminació de les piràmides tròfiques és un impacte sobre la biosfera que sovint acaba afectant l'ésser humà. Quan algunes substàncies tòxiques han contaminat l'aire, el sòl o l'aigua, es poden incorporar als productors i d'aquests passar als consumidors herbívors i carnívors.
Quan els productes tòxics no s'eliminen fàcilment, els carnívors arriben a acumular dins el seu organisme dosis que són letals. Aquest procés s'anomena bioacumulació i és el que va provocar que el 1953 la població pesquera japonesa de Minamata patís un enverinament massiu en consumir peix en el qual s'havia produït una bioacumulació de mercuri per culpa d'un abocament tòxic al mar.
La manipulació genètica de vegetals i animals per fer-los més aptes per al conreu, la cria o el consum introdueix en les poblacions salvatges alteracions genètiques que tenen efectes ara per ara del tot imprevisibles.
Com més gran és la dependència d'una població d'éssers vius respecte d'un hàbitat concret, més sensible és la població a les modificacions d'aquest hàbitat.
L'extinció d'espècies és un dels impactes globals més preocupants sobre la biosfera. El nombre d'espècies diferents en un lloc determinat, o en tot el planeta, es coneix amb el nom de biodiversitat. La desaparició d'espècies produeix, per tant, una disminució de la biodiversitat, tant en una àrea concreta com en la totalitat del planeta.
Entre les accions humanes que poden produir l'extinció d'espècies destaquen les següents:
La sobreexplotació. La pesca excessiva, la caça furtiva, el col·leccionisme i la recol·lecció indiscriminada d'espècies vegetals són algunes pràctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt més gran que el ritme en què es poden regenerar.
La destrucció d'hàbitats. La rompuda i la urbanització de zones naturals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa d'incendis i de tales excessives, i les alteracions d'ecosistemes marins per tècniques de pesca agressives són pràctiques que produeixen la desaparició de les espècies més dependents d'aquests hàbitats.
La introducció d'espècies alienes. Entre d'altres, és el cas de la lluita biològica contra les plagues, que es basa en la introducció de depredadors més o menys específics. Si aquesta lluita no es controla bé, pot produir danys irreparables en les espècies autòctones.
La contaminació de les piràmides tròfiques és un impacte sobre la biosfera que sovint acaba afectant l'ésser humà. Quan algunes substàncies tòxiques han contaminat l'aire, el sòl o l'aigua, es poden incorporar als productors i d'aquests passar als consumidors herbívors i carnívors.
Quan els productes tòxics no s'eliminen fàcilment, els carnívors arriben a acumular dins el seu organisme dosis que són letals. Aquest procés s'anomena bioacumulació i és el que va provocar que el 1953 la població pesquera japonesa de Minamata patís un enverinament massiu en consumir peix en el qual s'havia produït una bioacumulació de mercuri per culpa d'un abocament tòxic al mar.
La manipulació genètica de vegetals i animals per fer-los més aptes per al conreu, la cria o el consum introdueix en les poblacions salvatges alteracions genètiques que tenen efectes ara per ara del tot imprevisibles.
ELS IMPACTES SOBRE EL PAISATGE I EL SOL
El paisatge és un element el valor del qual depèn d'un criteri humà. Mentre que es pot determinar amb precisió el grau d'eutrofització d'una massa d'aigua o de contaminació d'una massa d'aire, no es pot establir objectivament el grau de deteriorament d'un paisatge natural.Es considera que s'ha produït un impacte sobre el paisatge sempre que el seu aspecte natural ha disminuït per la presència d'algun element introduït per l'ésser humà, com per exemple una construcció, un conreu, un embassament, una conducció elèctrica d'alta tensió, unes antenes,
etc. En tots aquests casos es parla de paisatges humanitzats.
Els impactes negatius sobre el paisatge natural disminueixen el valor estètic del paisatge, fet que pot ser l'origen d'altres impactes sobre el medi humà, com ara pèrdues econòmiques per la disminució de l'afluència turística.
De tota manera, en molts casos els impactes negatius sobre el paisatge natural són conseqüència d'haver-los habilitat per a un ús concret, tal com passa en les estacions d'esquí. En aquests casos, l'impacte negatiu va acompanyat d'un impacte positiu sobre el medi humà. La polèmica se sol desfermar entre els partidaris de mantenir el paisatge natural i els que estan a favor de fer-ne un ús
Els impactes sobre el sòl
El sòl és un ecosistema molt fràgil que l'erosió pot eliminar fàcilment si manca la coberta vegetal que el subjecta. Per exemple, quan es produeix una desforestació, és freqüent que les pluges, en comptes d'infiltrar-se en el sòl, formin en el terreny desforestat cursos d'aigua que circulen per la superfície arrossegant els materials del sòl.
La pèrdua del sòl per l'erosió deixa el terreny convertit en un desert, fet que s'anomena desertització. Si la desertització és conseqüència de la intervenció humana, i es pot qualificar com un impacte ambiental, rep el nom de desertificació.
El sòl també és molt sensible a la contaminació, ja que, com que és una estructura molt porosa que conté molta humitat, tendeix a retenir les substàncies contaminants que arriben dissoltes en l'aigua. Els abocaments tòxics produeixen sobre el sòl un impacte negatiu que la majoria de les vegades és irreversible.
Un altre dels impactes que afecten el sòl és la sobreexplotació, que consisteix a utilitzar-lo de manera excessiva per a l'agricultura. Quan es fa cada any una collita, el sòl es va empobrint en els nutrients que utilitzen les plantes, normalment en nitrats i fosfats. L'escassetat d'aquests nutrients provoca la pèrdua de fertilitat del sòl.
L'extracció de recursos minerals també produeix un fort impacte sobre el sòl, ja que, normalment, implica eliminar la vegetació i el sòl fèrtil per poder accedir al recurs que es pretén explotar. L'impacte negatiu sobre el sòl és molt greu, per això actualment és obligatori rehabilitar la zona explotada tornant a estendre-hi el sòl fèrtil i repoblant-la amb una vegetació semblant a la que es va eliminar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)