La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que hi ha a la Terra. És un sistema molt sensible als impactes, encara que no tots els components que el formen estan afectats de la mateixa manera per les intervencions humanes sobre el medi natural.
Com més gran és la dependència d'una població d'éssers vius respecte d'un hàbitat concret, més sensible és la població a les modificacions d'aquest hàbitat.
L'extinció d'espècies és un dels impactes globals més preocupants sobre la biosfera. El nombre d'espècies diferents en un lloc determinat, o en tot el planeta, es coneix amb el nom de biodiversitat. La desaparició d'espècies produeix, per tant, una disminució de la biodiversitat, tant en una àrea concreta com en la totalitat del planeta.
Entre les accions humanes que poden produir l'extinció d'espècies destaquen les següents:
La sobreexplotació. La pesca excessiva, la caça furtiva, el col·leccionisme i la recol·lecció indiscriminada d'espècies vegetals són algunes pràctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt més gran que el ritme en què es poden regenerar.
La destrucció d'hàbitats. La rompuda i la urbanització de zones naturals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa d'incendis i de tales excessives, i les alteracions d'ecosistemes marins per tècniques de pesca agressives són pràctiques que produeixen la desaparició de les espècies més dependents d'aquests hàbitats.
La introducció d'espècies alienes. Entre d'altres, és el cas de la lluita biològica contra les plagues, que es basa en la introducció de depredadors més o menys específics. Si aquesta lluita no es controla bé, pot produir danys irreparables en les espècies autòctones.
La contaminació de les piràmides tròfiques és un impacte sobre la biosfera que sovint acaba afectant l'ésser humà. Quan algunes substàncies tòxiques han contaminat l'aire, el sòl o l'aigua, es poden incorporar als productors i d'aquests passar als consumidors herbívors i carnívors.
Quan els productes tòxics no s'eliminen fàcilment, els carnívors arriben a acumular dins el seu organisme dosis que són letals. Aquest procés s'anomena bioacumulació i és el que va provocar que el 1953 la població pesquera japonesa de Minamata patís un enverinament massiu en consumir peix en el qual s'havia produït una bioacumulació de mercuri per culpa d'un abocament tòxic al mar.
La manipulació genètica de vegetals i animals per fer-los més aptes per al conreu, la cria o el consum introdueix en les poblacions salvatges alteracions genètiques que tenen efectes ara per ara del tot imprevisibles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario