
El paisatge és un element el valor del qual depèn d'un criteri humà. Mentre que es pot determinar amb precisió el grau d'eutrofització d'una massa d'aigua o de contaminació d'una massa d'aire, no es pot establir objectivament el grau de deteriorament d'un paisatge natural.
Es considera que s'ha produït un impacte sobre el paisatge sempre que el seu aspecte natural ha disminuït per la presència d'algun element introduït per l'ésser humà, com per exemple una construcció, un conreu, un embassament, una conducció elèctrica d'alta tensió, unes antenes,
etc. En tots aquests casos es parla de paisatges humanitzats.
Els impactes negatius sobre el paisatge natural disminueixen el valor estètic del paisatge, fet que pot ser l'origen d'altres impactes sobre el medi humà, com ara pèrdues econòmiques per la disminució de l'afluència turística.
De tota manera, en molts casos els impactes negatius sobre el paisatge natural són conseqüència d'haver-los habilitat per a un ús concret, tal com passa en les estacions d'esquí. En aquests casos, l'impacte negatiu va acompanyat d'un impacte positiu sobre el medi humà. La polèmica se sol desfermar entre els partidaris de mantenir el paisatge natural i els que estan a favor de fer-ne un ús
Els impactes sobre el sòl
El sòl és un ecosistema molt fràgil que l'erosió pot eliminar fàcilment si manca la coberta vegetal que el subjecta. Per exemple, quan es produeix una desforestació, és freqüent que les pluges, en comptes d'infiltrar-se en el sòl, formin en el terreny desforestat cursos d'aigua que circulen per la superfície arrossegant els materials del sòl.
La pèrdua del sòl per l'erosió deixa el terreny convertit en un desert, fet que s'anomena desertització. Si la desertització és conseqüència de la intervenció humana, i es pot qualificar com un impacte ambiental, rep el nom de desertificació.
El sòl també és molt sensible a la contaminació, ja que, com que és una estructura molt porosa que conté molta humitat, tendeix a retenir les substàncies contaminants que arriben dissoltes en l'aigua. Els abocaments tòxics produeixen sobre el sòl un impacte negatiu que la majoria de les vegades és irreversible.
Un altre dels impactes que afecten el sòl és la sobreexplotació, que consisteix a utilitzar-lo de manera excessiva per a l'agricultura. Quan es fa cada any una collita, el sòl es va empobrint en els nutrients que utilitzen les plantes, normalment en nitrats i fosfats. L'escassetat d'aquests nutrients provoca la pèrdua de fertilitat del sòl.
L'extracció de recursos minerals també produeix un fort impacte sobre el sòl, ja que, normalment, implica eliminar la vegetació i el sòl fèrtil per poder accedir al recurs que es pretén explotar. L'impacte negatiu sobre el sòl és molt greu, per això actualment és obligatori rehabilitar la zona explotada tornant a estendre-hi el sòl fèrtil i repoblant-la amb una vegetació semblant a la que es va eliminar.