domingo, 31 de mayo de 2015
LA PREVENSIÓ I LA CORRECIÓ D'IMPACTES
La prevenció d'impactes és el conjunt de mesures que es prenen per evitar, atenuar o corregir eficaçment els efectes negatius que les accions humanes produeixen sobre el medi natural i el medi humà.
En el cas d'impactes imprevistos, causats per accidents, com per exemple els incendis forestals o les marees negres, la prevenció consisteix a disposar de mitjans humans i materials per actuar amb rapidesa i eficàcia amb l'objectiu de corregir l'impacte produït. El personal de protecció civil, els bombers i l'exèrcit formen part d'aquests mitjans.
En el cas d'impactes previsibles, com els que es poden produir quan s'executa una obra pública o una explotació minera, la prevenció consisteix en el conjunt de mesures que es prenen abans de l'execució de l'obra per evitar, atenuar i corregir els impactes que es poden produir.
Per això se segueixen els tres passos següents:
Elaboració d'un estudi d'impacte ambiental. Es consideren les accions que es duran a terme i la manera en què poden afectar el medi natural i l'humà.
Elaboració d'un pla d'actuació. Es detallen les mesures que es prendran per evitar al màxim els impactes i les accions que es duran a terme per corregir els impactes produïts.
Desenvolupament de l'actuació segons el pla establert. S'introdueixen les modificacions que calgui i, finalment, es corregeixen els impactes que s'hagin produït.
La correcció dels impactes ambientals és el conjunt d'accions que es duen a terme per restablir al màxim possible la situació prèvia a l'impacte.
Segons el tipus d'impacte produït i el sistema que s'ha afectat es duen a terme moltes mesures correctores diferents. En destaquen les seguents:
Instal·lació de pantalles de vegetació i de pantalles acústiques. Permeten corregir un impacte visual i aïllar una font de soroll.
Restitució del sòl fèrtil, repoblació i reforestació. Retornen a una zona el sòl i la vegetació autòctons.
Neteja. És l'eliminació dels contaminants abocats al sòl o en una massa d'aigua. En alguns casos cal treure una part del sòl.
Depuració. És el tractament de l'aigua per extreure'n les substàncies contaminants i tornar-li la qualitat necessària per contenir vida animal.
Restauració i assentament de talussos. Els terrabuits duts a terme en algunes obres públiques o en explotacions a cel obert poden provocar talussos inestables o fàcilment erosionables que s'han de condicionar per frenar-ne l'erosió i evitar els despreniments.
En el cas d'impactes previsibles, com els que es poden produir quan s'executa una obra pública o una explotació minera, la prevenció consisteix en el conjunt de mesures que es prenen abans de l'execució de l'obra per evitar, atenuar i corregir els impactes que es poden produir.
Per això se segueixen els tres passos següents:
Elaboració d'un estudi d'impacte ambiental. Es consideren les accions que es duran a terme i la manera en què poden afectar el medi natural i l'humà.
Elaboració d'un pla d'actuació. Es detallen les mesures que es prendran per evitar al màxim els impactes i les accions que es duran a terme per corregir els impactes produïts.
Desenvolupament de l'actuació segons el pla establert. S'introdueixen les modificacions que calgui i, finalment, es corregeixen els impactes que s'hagin produït.
La correcció dels impactes ambientals és el conjunt d'accions que es duen a terme per restablir al màxim possible la situació prèvia a l'impacte.
Segons el tipus d'impacte produït i el sistema que s'ha afectat es duen a terme moltes mesures correctores diferents. En destaquen les seguents:
Instal·lació de pantalles de vegetació i de pantalles acústiques. Permeten corregir un impacte visual i aïllar una font de soroll.
Restitució del sòl fèrtil, repoblació i reforestació. Retornen a una zona el sòl i la vegetació autòctons.
Neteja. És l'eliminació dels contaminants abocats al sòl o en una massa d'aigua. En alguns casos cal treure una part del sòl.
Depuració. És el tractament de l'aigua per extreure'n les substàncies contaminants i tornar-li la qualitat necessària per contenir vida animal.
Restauració i assentament de talussos. Els terrabuits duts a terme en algunes obres públiques o en explotacions a cel obert poden provocar talussos inestables o fàcilment erosionables que s'han de condicionar per frenar-ne l'erosió i evitar els despreniments.
ELS RESIDUS I COM ES GESTIONEN
Les activitats humanes produeixen una quantitat cada vegada més gran de materials sobrants o residus.
La gestió dels residus: processos i instal·lacions
La gestió dels residus és el conjunt de mesures i d'accions destinades a evitar els impactes que produeixen quan s'acumulen.
Actualment s'intenta sotmetre els residus a diversos processos:
Classificació en origen. Els residus se separen en categories al mateix lloc on es produeixen.
Reciclatge. El plàstic, el vidre, els metalls i el paper es poden reciclar, és a dir, a partir dels seus residus es poden obtenir els mateixos materials. El compostatge permet obtenir adob a partir de la matèria orgànica.
Utilització com a font d'energia. Els residus combustibles es cremen a les plantes incineradores. Encara que no se n'obté molta energia, es redueix molt el volum dels residus.
Acumulació en abocadors controlats. Els abocadors s'impermeabilitzen per no contaminar les aigües subterrànies. Els de residus perillosos compleixen, a més, normes de seguretat molt estrictes.
Aquests tractaments requereixen les instal·lacions següents:
Punts verds. En aquests llocs es facilita la separació dels materials reciclables, com són el paper, els metalls, els plàstics i el vidre.
Plantes de tractament de residus. En aquestes plantes es classifiquen els diferents materials reciclables, com els plàstics i els metalls, i es porten a fàbriques que els utilitzen per elaborar nous productes.
Estacions depuradores d'aigües residuals. Tornen a les aigües residuals la qualitat suficient per poder-la tornar a abocar a la natura.
Plantes de compostatge. Elaboren adob amb la matèria orgànica procedent dels residus sòlids urbans i dels llots de les depuradores.
Plantes incineradores. S'hi cremen els residus combustibles.
Abocadors de residus. N'hi ha de diversos tipus, segons el tipus de residus que s'hi acumulen.
La gestió dels residus: processos i instal·lacions
La gestió dels residus és el conjunt de mesures i d'accions destinades a evitar els impactes que produeixen quan s'acumulen.
Actualment s'intenta sotmetre els residus a diversos processos:
Classificació en origen. Els residus se separen en categories al mateix lloc on es produeixen.
Reciclatge. El plàstic, el vidre, els metalls i el paper es poden reciclar, és a dir, a partir dels seus residus es poden obtenir els mateixos materials. El compostatge permet obtenir adob a partir de la matèria orgànica.
Utilització com a font d'energia. Els residus combustibles es cremen a les plantes incineradores. Encara que no se n'obté molta energia, es redueix molt el volum dels residus.
Acumulació en abocadors controlats. Els abocadors s'impermeabilitzen per no contaminar les aigües subterrànies. Els de residus perillosos compleixen, a més, normes de seguretat molt estrictes.
Aquests tractaments requereixen les instal·lacions següents:
Punts verds. En aquests llocs es facilita la separació dels materials reciclables, com són el paper, els metalls, els plàstics i el vidre.
Estacions depuradores d'aigües residuals. Tornen a les aigües residuals la qualitat suficient per poder-la tornar a abocar a la natura.
Plantes de compostatge. Elaboren adob amb la matèria orgànica procedent dels residus sòlids urbans i dels llots de les depuradores.
Plantes incineradores. S'hi cremen els residus combustibles.
Abocadors de residus. N'hi ha de diversos tipus, segons el tipus de residus que s'hi acumulen.
LINKS QUE ET PODRÀN AJUDAR
1r GREENPEACE
2n NATIONALGEOGRAPHIC
http://www.greenpeace.org/espana/es/
http://www.nationalgeographic.es/medio-ambiente/habitats/earth-day-tips
ELS IMPACTES SOBRE LA BIOSFERA
La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que hi ha a la Terra. És un sistema molt sensible als impactes, encara que no tots els components que el formen estan afectats de la mateixa manera per les intervencions humanes sobre el medi natural.
Com més gran és la dependència d'una població d'éssers vius respecte d'un hàbitat concret, més sensible és la població a les modificacions d'aquest hàbitat.
L'extinció d'espècies és un dels impactes globals més preocupants sobre la biosfera. El nombre d'espècies diferents en un lloc determinat, o en tot el planeta, es coneix amb el nom de biodiversitat. La desaparició d'espècies produeix, per tant, una disminució de la biodiversitat, tant en una àrea concreta com en la totalitat del planeta.
Entre les accions humanes que poden produir l'extinció d'espècies destaquen les següents:
La sobreexplotació. La pesca excessiva, la caça furtiva, el col·leccionisme i la recol·lecció indiscriminada d'espècies vegetals són algunes pràctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt més gran que el ritme en què es poden regenerar.
La destrucció d'hàbitats. La rompuda i la urbanització de zones naturals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa d'incendis i de tales excessives, i les alteracions d'ecosistemes marins per tècniques de pesca agressives són pràctiques que produeixen la desaparició de les espècies més dependents d'aquests hàbitats.
La introducció d'espècies alienes. Entre d'altres, és el cas de la lluita biològica contra les plagues, que es basa en la introducció de depredadors més o menys específics. Si aquesta lluita no es controla bé, pot produir danys irreparables en les espècies autòctones.
La contaminació de les piràmides tròfiques és un impacte sobre la biosfera que sovint acaba afectant l'ésser humà. Quan algunes substàncies tòxiques han contaminat l'aire, el sòl o l'aigua, es poden incorporar als productors i d'aquests passar als consumidors herbívors i carnívors.
Quan els productes tòxics no s'eliminen fàcilment, els carnívors arriben a acumular dins el seu organisme dosis que són letals. Aquest procés s'anomena bioacumulació i és el que va provocar que el 1953 la població pesquera japonesa de Minamata patís un enverinament massiu en consumir peix en el qual s'havia produït una bioacumulació de mercuri per culpa d'un abocament tòxic al mar.
La manipulació genètica de vegetals i animals per fer-los més aptes per al conreu, la cria o el consum introdueix en les poblacions salvatges alteracions genètiques que tenen efectes ara per ara del tot imprevisibles.
Com més gran és la dependència d'una població d'éssers vius respecte d'un hàbitat concret, més sensible és la població a les modificacions d'aquest hàbitat.
L'extinció d'espècies és un dels impactes globals més preocupants sobre la biosfera. El nombre d'espècies diferents en un lloc determinat, o en tot el planeta, es coneix amb el nom de biodiversitat. La desaparició d'espècies produeix, per tant, una disminució de la biodiversitat, tant en una àrea concreta com en la totalitat del planeta.
Entre les accions humanes que poden produir l'extinció d'espècies destaquen les següents:
La sobreexplotació. La pesca excessiva, la caça furtiva, el col·leccionisme i la recol·lecció indiscriminada d'espècies vegetals són algunes pràctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt més gran que el ritme en què es poden regenerar.
La destrucció d'hàbitats. La rompuda i la urbanització de zones naturals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa d'incendis i de tales excessives, i les alteracions d'ecosistemes marins per tècniques de pesca agressives són pràctiques que produeixen la desaparició de les espècies més dependents d'aquests hàbitats.
La introducció d'espècies alienes. Entre d'altres, és el cas de la lluita biològica contra les plagues, que es basa en la introducció de depredadors més o menys específics. Si aquesta lluita no es controla bé, pot produir danys irreparables en les espècies autòctones.
La contaminació de les piràmides tròfiques és un impacte sobre la biosfera que sovint acaba afectant l'ésser humà. Quan algunes substàncies tòxiques han contaminat l'aire, el sòl o l'aigua, es poden incorporar als productors i d'aquests passar als consumidors herbívors i carnívors.
Quan els productes tòxics no s'eliminen fàcilment, els carnívors arriben a acumular dins el seu organisme dosis que són letals. Aquest procés s'anomena bioacumulació i és el que va provocar que el 1953 la població pesquera japonesa de Minamata patís un enverinament massiu en consumir peix en el qual s'havia produït una bioacumulació de mercuri per culpa d'un abocament tòxic al mar.
La manipulació genètica de vegetals i animals per fer-los més aptes per al conreu, la cria o el consum introdueix en les poblacions salvatges alteracions genètiques que tenen efectes ara per ara del tot imprevisibles.
ELS IMPACTES SOBRE EL PAISATGE I EL SOL
El paisatge és un element el valor del qual depèn d'un criteri humà. Mentre que es pot determinar amb precisió el grau d'eutrofització d'una massa d'aigua o de contaminació d'una massa d'aire, no es pot establir objectivament el grau de deteriorament d'un paisatge natural.Es considera que s'ha produït un impacte sobre el paisatge sempre que el seu aspecte natural ha disminuït per la presència d'algun element introduït per l'ésser humà, com per exemple una construcció, un conreu, un embassament, una conducció elèctrica d'alta tensió, unes antenes,
etc. En tots aquests casos es parla de paisatges humanitzats.
Els impactes negatius sobre el paisatge natural disminueixen el valor estètic del paisatge, fet que pot ser l'origen d'altres impactes sobre el medi humà, com ara pèrdues econòmiques per la disminució de l'afluència turística.
De tota manera, en molts casos els impactes negatius sobre el paisatge natural són conseqüència d'haver-los habilitat per a un ús concret, tal com passa en les estacions d'esquí. En aquests casos, l'impacte negatiu va acompanyat d'un impacte positiu sobre el medi humà. La polèmica se sol desfermar entre els partidaris de mantenir el paisatge natural i els que estan a favor de fer-ne un ús
Els impactes sobre el sòl
El sòl és un ecosistema molt fràgil que l'erosió pot eliminar fàcilment si manca la coberta vegetal que el subjecta. Per exemple, quan es produeix una desforestació, és freqüent que les pluges, en comptes d'infiltrar-se en el sòl, formin en el terreny desforestat cursos d'aigua que circulen per la superfície arrossegant els materials del sòl.
La pèrdua del sòl per l'erosió deixa el terreny convertit en un desert, fet que s'anomena desertització. Si la desertització és conseqüència de la intervenció humana, i es pot qualificar com un impacte ambiental, rep el nom de desertificació.
El sòl també és molt sensible a la contaminació, ja que, com que és una estructura molt porosa que conté molta humitat, tendeix a retenir les substàncies contaminants que arriben dissoltes en l'aigua. Els abocaments tòxics produeixen sobre el sòl un impacte negatiu que la majoria de les vegades és irreversible.
Un altre dels impactes que afecten el sòl és la sobreexplotació, que consisteix a utilitzar-lo de manera excessiva per a l'agricultura. Quan es fa cada any una collita, el sòl es va empobrint en els nutrients que utilitzen les plantes, normalment en nitrats i fosfats. L'escassetat d'aquests nutrients provoca la pèrdua de fertilitat del sòl.
L'extracció de recursos minerals també produeix un fort impacte sobre el sòl, ja que, normalment, implica eliminar la vegetació i el sòl fèrtil per poder accedir al recurs que es pretén explotar. L'impacte negatiu sobre el sòl és molt greu, per això actualment és obligatori rehabilitar la zona explotada tornant a estendre-hi el sòl fèrtil i repoblant-la amb una vegetació semblant a la que es va eliminar.
ELS IMPACTES SOBRE LA HIDROSFERA
Les accions humanes produeixen tres tipus d'impactes sobre la hidrosfera:
Canvis en les propietats de l'aigua, provocats per l'addició de substàncies contaminants, per la disminució de l'oxigen dissolt, per l'alteració de la temperatura de les masses d'aigua o per altres modificacions.
Canvis en la dinàmica de l'aigua, que alteren el cicle de l'aigua, la recàrrega dels aqüífers, els règims dels rius, els corrents oceànics o altres moviments de les masses d'aigua.
Canvis en la distribució de l'aigua, ja que es transvasa l'aigua d'unes conques fluvials a unes altres, els aqüífers s'esgoten, s'inunden zones extenses amb embassaments o es dessequen zones humides.
Els abocaments de petroli al mar produeixen un greu impacte sobre la hidrosfera i la biosfera.
Els canvis en les propietats de les masses d'aigua són el resultat de diversos tipus de contaminació o d'una explotació excessiva. Hi ha tres casos que es produeixen sovint sobre les aigües continentals: l'eutrofització, la salinització dels aqüífers i l'escalfament de masses d'aigua.
L’eutrofització
El terme eutrofització significa aportació de nutrients inorgànics, sobretot nitrats i fosfats. Aquestes substàncies, quan arriben a un riu, a un llac o a qualsevol altra massa d'aigua, fan que s'hi produeixi una gran proliferació d'algues i de plantes aquàtiques, i que l'aigua adquireixi un color verdós.
La gran quantitat d'organismes fotosintètics fa que també proliferin els animals herbívors que se n'alimenten. La respiració de tants éssers vius no tarda a consumir l'oxigen, fet que provoca la mort de tots els organismes, llevat dels bacteris anaerobis, que descomponen l'abundant matèria orgànica morta sense necessitat d'oxigen.
La descomposició bacteriana produeix sulfur d'hidrogen (H2S), que fa una olor de claveguera molt característica, alhora que l'abundància de matèria orgànica dóna un color negre a l'aigua.
La salinització dels aqüífers
A les zones costaneres, les aigües subterrànies que amaren les roques del subsòl solen consistir en una massa d'aigua dolça que es troba a sobre d'una altra massa d'aigua salada procedent del mar.
Quan s'extreu molta aigua dels pous, la massa d'aigua dolça es va reduint, i l'aigua salada puja per ocupar el lloc on hi havia l'aigua dolça. En molts casos comença a sortir aigua salabrosa dels pous, tal com passa en zones extenses del litoral mediterrani de la península Ibèrica.
L’escalfament de masses d’aigua
Moltes indústries utilitzen una gran quantitat d'aigua per refrigerar les calderes, els motors o altres equipaments. Per fer-ho, agafen l'aigua d'un riu i, un cop feta servir, la tornen al curs fluvial. L'aigua que es torna als rius no conté substàncies contaminants, però està més calenta que quan es va agafar.
L'aigua calenta conté menys oxigen dissolt, i això causa un greu impacte sobre la fauna perquè es redueix la quantitat d'oxigen disponible al seu hàbitat.
IMPACTES SOBRE L'ATMOSFERA
- Els impactes sobre l'atmosfera són el resultat de les emissions de contaminants en forma de gasos, que alteren la composició de l'aire, i de partícules sòlides microscòpiques que hi queden en suspensió. Cada contaminant prové d'una acció humana concreta i produeix un impacte diferent.
La presència de partícules sòlides a l'aire en general és fàcil de detectar per mitjà d'un filtre senzill (mocador de cel·lulosa o de roba). En canvi, pel que fa als gasos, tret d'algun que té color i d'alguns que fan olor, la majoria queden fora de l'abast dels nostres sentits i per detectar-los cal recórrer a xarxes d'estacions de vigilància amb equips automàtics d'anàlisi química o bé a indicadors biològics (éssers vius sensibles a determinats contaminants, com ara els líquens, que són molt sensibles als òxids de sofre).
ELS IMPACTES NEGATIUS SOBRE EL MEDI NATURAL
Les activitats humanes que causen impactes negatius sobre el medi natural són molt variades. Entre aquestes activitats destaquen les següents: els conflictes bèl·lics, l'activitat industrial i l'expansió de les indústries, el creixement de les zones urbanes a causa de l'augment de la població, l'explotació d'ecosistemes no humanitzats per obtenir espècies vegetals o animals, l'agricultura, la ramaderia, la pesca, l'explotació de recursos naturals i l'ús inadequat dels espais naturals.
Conflicte bèl·lic
Els impactes produïts per aquestes activitats poden tenir diferents nivells de gravetat.
La gravetat d'un impacte negatiu s'avalua segons la facilitat o la dificultat amb què es pot corregir.
Els impactes negatius sobre el medi natural es poden classificar segons el sistema que resulta afectat de la manera següent:
Impactes sobre l'atmosfera. Comporten una disminució de la qualitat de l'aire o una alteració de les propietats de l'atmosfera.
Impactes sobre la hidrosfera. Impliquen una reducció de la qualitat de les masses d'aigua i molt sovint una greu alteració dels ecosistemes aquàtics.
Impactes sobre el paisatge natural. Les obres humanes modifiquen de vegades profundament el paisatge natural, tal com passa quan es construeixen viaductes o embassaments.
Impactes sobre el sòl. L'eliminació de la vegetació deixa el sòl sense protecció i, per tant, exposat a l'erosió. La contaminació o la impermeabilització del sòl quan s'asfalten grans superfícies també provoquen un greu impacte sobre aquest delicat ecosistema.
Impactes sobre la biosfera. La pèrdua de biodiversitat, a causa de l'extinció d'espècies per culpa d'una explotació excessiva i indiscriminada, la caça furtiva o la destrucció dels seus hàbitats naturals, representa un impacte irreversible sobre la biosfera.
Conflicte bèl·lic
Els impactes produïts per aquestes activitats poden tenir diferents nivells de gravetat.
La gravetat d'un impacte negatiu s'avalua segons la facilitat o la dificultat amb què es pot corregir.
Els impactes negatius sobre el medi natural es poden classificar segons el sistema que resulta afectat de la manera següent:
Impactes sobre l'atmosfera. Comporten una disminució de la qualitat de l'aire o una alteració de les propietats de l'atmosfera.
Impactes sobre la hidrosfera. Impliquen una reducció de la qualitat de les masses d'aigua i molt sovint una greu alteració dels ecosistemes aquàtics.
Impactes sobre el paisatge natural. Les obres humanes modifiquen de vegades profundament el paisatge natural, tal com passa quan es construeixen viaductes o embassaments.
Impactes sobre el sòl. L'eliminació de la vegetació deixa el sòl sense protecció i, per tant, exposat a l'erosió. La contaminació o la impermeabilització del sòl quan s'asfalten grans superfícies també provoquen un greu impacte sobre aquest delicat ecosistema.
Impactes sobre la biosfera. La pèrdua de biodiversitat, a causa de l'extinció d'espècies per culpa d'una explotació excessiva i indiscriminada, la caça furtiva o la destrucció dels seus hàbitats naturals, representa un impacte irreversible sobre la biosfera.
TIPUS DE IMPACTES AMBIENTALS
Tipus d’impactes
Segons les conseqüències que tenen, hi ha dos tipus d'impactes ambientals:
Impactes positius. Són els que produeixen una millora en el medi ambient natural o humà. La neteja d'un bosc, l'enjardinament d'una zona urbana o la declaració d'un espai com a zona protegida (parc natural, parc nacional, reserva de la biosfera, etc.) són impactes positius.
Impactes negatius. Són els que produeixen un deteriorament de l'ambient natural o humà. Un abocament de petroli al mar, l'existència d'un abocador incontrolat de residus sòlids urbans o un incendi forestal provocat són exemples d'impactes negatius.
Els impactes ambientals també es poden classificar segons el factor que resulta afectat per l'activitat humana. En aquest sentit, n'hi ha de dos tipus:
Impactes sobre el medi natural. Són els que produeixen canvis en altres éssers vius, en les masses d'aigua, en el sòl, en l'aire o en el relleu.
Impactes sobre el medi humà. Són els que afecten directament la manera de viure de les persones: l'entorn social, els recursos que necessitem, la nostra salut, l'economia o qualsevol altre factor humà.
Segons l'abast que té la modificació que produeixen, els impactes ambientals es classifiquen en els tres tipus següents:
Impactes regionals. Afecten àrees extenses, sovint molt allunyades del lloc on s'ha dut a terme l'acció que ha produït l'impacte. La contaminació atmosfèrica causada per centrals que cremen carbó pot ser arrossegada pels vents i provocar el seu efecte (pluja àcida) en zones que es troben lluny de la central.
Impactes globals. Són els que tenen conseqüències que afecten tot el planeta sencer. El canvi climàtic és un exemple d'impacte global.
QUE SÓN ELS IMPACTES AMBIENTALS ?
Un impacte ambiental és la modificació del medi ambient a causa de la activitat humana
Les modificacions que es poden produir en el medi per causes naturals, com ara inundacions, huracans o l'activitat dels volcans, no són impactes ambientals. Aquest terme s'aplica únicament al resultat de la intervenció humana, tant si es duu a terme en la natura com en l'entorn més immediat.
De tota manera, cal valorar com a molt important el manteniment de conductes solidàries per tenir cura del medi, ja que no estem sols i qualsevol impacte produït sobre el medi té repercussions sobra la resta d'éssers vius presents i futurs.
CALCULADORA DE CO2
ÉS una calculadora que et podrà ajudar calcular quan Diòxid de Carboni alliberes a l' atmosfera: Ves als enllaços de les Calculadores i segueix les instruccions que et donen.
http://canviclimatic.caib.es/www/calculadoraCO2/calculadora_cat_content.html
http://media.diba.cat/diba/flashapp/mediambient/calculadoraco2/calculadora.html
http://canviclimatic.caib.es/www/calculadoraCO2/calculadora_cat_content.html
http://media.diba.cat/diba/flashapp/mediambient/calculadoraco2/calculadora.html
L'ESCALFAMENT GLOBAL I L'EFECTE HIVERNACLE
PER ENTENDRE MILLOR L'ESCALFAMENT GLOBAL MIRA AQUESTLS VIDEOS
Aquets vídeos són impactants perquè estem destruint el nostre planeta d’una manera brusca que ha arribat a tenir conseqüències molt greus que afecten a tot el món ,com per exemple : tindré moltes pluges , inundacions ,tsunami ,huracans etc .Això està provocat per culpa de l’efecte hivernacle .
L'efecte d'hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. Llavors Per culpa de la contaminació hi ha més rajos del sol que es queden a la terra i no marxen i això puja l’escalfo de la terra .s’evaporen els oceans i es condensen als núvols fins que cau en forma de pluja molt forta i provoca inundacions .
L'efecte hivernacle és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a la vida: l'energia del Sol travessa l'atmosfera i escalfa la Terra, però alguns gasos de l'atmosfera (CO2 i vapor d'aigua) impedeixen que la radiació procedent de la Terra escapi a l'espai. Gràcies a aquest fenomen, l'escalfor queda retinguda a l'atmosfera i el planeta manté constant la seva temperatura global.
A conseqüència de l’efecte hivernacle
-
Els pols se estan desfent
-
Evaporacions de l’oceà provoca pluges fins i tot
inundacions
COM ESTÀ ACTUALMENT EL NOSTRE PLANETA
INTRODUCCIÓ
- Malauradament, en els darrers últims segles, els éssers humans hem trencat l'equilibri de la biosfera destruint els hàbitats naturals, desforestant grans superfícies, generant muntanyes de residus, contaminant l'aire i enverinant els rius i mars.
- El rescalfament de la temperatura de la Terra causat per l'efecte hivernacle, l' afebliment de la capa d'ozó que protegeix el planeta, la tala dels boscos tropicals, la pèrdua arreu del món de sòl fèrtil, la pèrdua accelerada d'espècies salvatges, així com la misèria creixent entre els pobres de la Terra, representen els nous problemes amb què s'haurà d'enfrontar la humanitat si vol salvar el planeta.
- Una bona concienciacioó ecològica ens ajudarà a salvar el Planeta
- No podem oblidar que el nostre entorn influeix i repercuteix directament en la nostra salut. Atacar el medi és, a la llarga, atacar-nos nosaltres mateixos.
- Només una educació mediambiental correcta i generalitzada permetrà que el desig de progrés de les societats actuals sigui compatible amb la protecció i la conservació del medi en què vivim.
- Hem de prendre consciència de la importància de tenir actituds de respecte envers el medi ambient, per tal de poder fer de la nostra Terra un món habitable no tan sols per als d'avui, sinó també per a les persones del demà.
jueves, 21 de mayo de 2015
PRESENTACIÓ DEl NOSTRE PLANETA
PRESENTACIÓ
- El medi ambient on vivim és força complex: mars plens de vida s'alternen amb continents que tenen gran varietat d'ecosistemes, com ara tundres, boscos, sabanes, rius i selves tropicals, on viuen multitud d'éssers vius.
- L'equilibri natural de tots aquests ecosistemes és fràgil, però resulta imprescindible perquè la vida continuï.
- El futur dels éssers vius sobre la Terra no està gens garantit, si no comencem a respectar el nostre planeta i aprenem les lliçons de l'Ecologia.
EL FUTUR DE LA TERRA ESTÀ A LES NOSTRES MANS!!!!
ACCIONS QUE FEM QUE PERJUDIQUEN AL NOSTRE PLANETA
Suscribirse a:
Entradas (Atom)